Angel's Carol

Sense gaire temps d'escriure al Bloc, si més no desitjem un Bon Nadal, i ho faig amb música de John Rutter, que algun cop ja n'he penjat d'altres en aquest Bloc. Gloria In excelsis Deo.

Més temps per contemplar

Veig que la darrera publicació al bloc és de primers de setembre, això vol dir que aquests dies he tingut molt poc temps per escriure. Tot i que intento anar dosificant i no caure en un activisme sense fre és evident que el dia a dia és complicat i em costa anar atrapant tota la feina a fer.
Tot i així intento anar-me "cuidant", el meu cos no està encara al 100 per cent, i busco cada dia una estoneta de pregària, lectura o música. Entre aquests, m'he enganxat a un nou programa del 33, Òpera en texans de Ramon Gener, que ens acosta al món de l'òpera cada diumenge al vespre d'una forma molt amena. I per això adjunto la sintonia del programa que és la BSO de la pel·lícula El perquè de tot plegat, no perquè sigui un fan d'en Quim Monzó, si no per la música excel·lent de Carles Cases.
Una altra dedicació d'aquests dies ha estat un suggeriments de l'amic Pere Albajar que m'ha aconsellat treballar el Focusing, però això ja ho explicaré un altre dia.

Un agost de turisme sanitari

Aquest mes d'agost el meu organisme m'ha donat les alegries per haver visitat en un mes tres centres hospitalaris diferents i així a part de fer turisme sanitari he pogut estudiar i observar un dels temes d'actualitat d'aquests dies: Les retallades en el món sanitari.

És veritat que he vist retallades, en algun centre no hi havia ni berenar ni ressopó i he hagut de portar tovalloles de casa, però no puc dir res de l'assistència ni dels professionals. La qualitat assistencial d'aquest país és molt alt i m'he sentit molt atès, bé i ràpid. ( més faltaria )

Per tant crec que hem de fer el possible per mantenir l'actual model sanitari i no fer cap pas enrere, ens mereixem un sistema de salut de qualitat i públic i no hem de permetre retallades en aquest sentit. Però també estic d'acord que es poden revisar altres despeses secundaries, per a ami i suposo que per la majoria dels usuaris no ens fa res haver-nos de portar les tovalloles i posar el berenar nosaltres. ( segur que els entesos trobaran altres maneres d'estalviar) Però mai podem renunciar a la qualitat assistencial i un model universal, públic i de qualitat.

També he vist en algun centre les mobilitzacions del personal sanitari i les seves demandes, que algun cop les he vist demagògiques. En alguna sala d'espera he llegit que les retallades en salut són culpa dels sous, dels cotxes oficials dels polítics i dels sous dels alcaldes. Home tampoc ens passem, no es pot comparar el que representa la despesa sanitària en els pressupostos i les partides de representació política. En el meu cas ja us dic que cobro 700 euros al mes. D'acord en lluitar per evitar retallades però sense demagògia.

Ah!, estic més bé i em sembla que anat prenent quatre pastilles i fent una mica de bondat ho haurem superat.

Contemplatius en la relació

Un cop més torno a recomanar els quaderns de Cristianisme i Justícia. Aquest cop el darrer publicat que és del González Faus. Senzillament, sensacional. Quan el llegia semblava que l'havien escrit directament per a mi. És el que necessitava en aquest moment, respon a moltes de les preguntes que m'he estat fent aquests dies.

La tesi és que en aquests moments més que parlar de contemplació i lluita, hauríem de parlar de contemplació i relació, és la relació amb les persones que ens envolten durant el dia a dia que podem contemplar a Déu. I només podem contemplar el rostre de Déu a través de les relacions amb les persones que ens envolten, amb l'altre. I a partir d'aquí propostes i dificultats. La reflexió és molt més que genial i molt actual. De lectura obligatòria.

L'enllanç: http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct174.pdf

Cohesió i participació

Dissabte 11 de juny quan vaig prendre possessió del càrrec d'alcalde vaig dir que d'aquí a 4 anys els veïns ens podran avaluar, hi haurà coses que haurem fet bé i coses que haurem fet malament (espero que sigui les minímes), encerts i errors que democràticament la gent valorarà. Però que per a mi els més important i que si no aconsegueixo sentiré haver fracassat és que el poble augmenti en cohesió i en participació.


No puc ni vull entendre que estiguin creixent les opcions polítiques que volen dues classes de persones, primers uns i després els altres. I tampoc em satisfà que en unes eleccions municipals, les més properes, les abstenció superi el 40%. Vol dir que hi ha coses que fem malament. Per això independentment de l'acció de govern per a mi és primordial que augmenti la participació general dels veïns en els afers públics, i que siguem un poble més cohesionat sense distincions ni dues classes de persones. Si no és així em sentiré fracassat.

Un altre pas endavant

És difícil poder descriure tots els sentiments, pensaments i fets viscuts aquestes darreres setmanes. Hi ha hagut estones de tot, alegria, incertesa, tensió, nervis, confiança, il·lusió,... una cascada de sentiments i fets que he intentat viure amb el màxim de serenor i de pau possible, i em sembla que ho he i ho vaig aconseguint.

El fet de reviure una situació ja viscuda, el fet d'haver tastat l'error i el fracàs, el fet de conèixer les pròpies limitacions individuals, però també coneixent i sentit l'escalf i el suport de molts amics i companys, han estat determinants per haver pres una decisió important i fer una pas endavant, un pas endavant difícil i amb molts reptes, però que el faig plenament segur i confiat i sentint-me plenament capaç.

Fer un servei públic ja sabem que mai serà agraït i que no cal esperar-ne res ni a ser-ne reconegut. Em converteixo en un personatge públic i com a tal haig d'esperar-ne les critiques, em dec al poble i el poble ha de ser exigent amb els seus representats. Espero equivocar-me el menys possible i evitar al màxim les pròpies contradiccions.

Sé que compto amb els companys, els amics, els de casa i molts altres veïns del poble. Junts podem fer possible anar millorant el nostre poble, i fer de casa nostra un lloc on les persones hi vinguin viure més i millor. Aquesta ha de ser la finalitat de tot servei públic.

Faig un pas endavant en aquesta lluita ara caldrà ser fidel a la contemplació.

Sort en tenim que ens ho passem bé

La meva betzina per aquests dies

Finalment els jesuïtes han fet la versió castellana d'un recurs de pregària on-line diària que també es pot descarregar en mp3. Un bon recurs 2.0.
Aquí va l'enllanç:

rezandovoy

El vídeo d'Esquerra Roda

Bona Pasqua

Salm 21 del Diumenge de Rams

Comencem la Quaresma

A veure si sóc capaç d'aprofitar aquesta quaresma i intento buscar espais de tranquil·litat per anar avançant i anar-nos convertint. Que puguem arribar a la Pasqua amb l'esperit renovat. El propòsit hi és.
M'agrada la quaresma, com aquest pas de l'hivern a la primavera pasqual, el pas de la nit i fred hivern, a la vida i llum de la primavera. Buscar la força interior per tornar a aixecar-nos i anar més enllà.
El video que adjunto és aquesta metafòra, una mica kumbayà, però amb una peça de John Denver impressionant. Aquesta canó en català la va popularitzar Falsterbo i més tar la Coral Primavera per la Pau. Ara amb els spotfy i els youtube l'he pogut recuperar.

Amb il·lusió i força, una pas endavant.

(foto: Joan Parera)

Els que em coneixeu sabeu que no ha estat una decisió fàcil i que he dubtat força abans de prendre-la. Les circunstàncies personals, familiars i laborals em feien dubtar a l'hora de donar continuïtat al compromís polític a l'Ajuntament de Roda. Realitzar qualsevol servei públic comporta moltes dificultats i renùncies, i si aquest servei és polític és immediatament desprestigiat, qüestionat i suspicaç d'interessos foscos.

Però sóc del munt de persones que creu que la única manera de canviar les coses per millorar-les és implicar-s'hi. I que malgrat tot, el servei polític és una eina primordial en les societats democràtiques per transformar les realitats.

Així doncs, poso a una banda de les balances les dificultats i les reserves personals i a l'altra la possibilitat de poder aportar a la comunitat una experiència, bagatge i coneixements adquirits, i prendre aquesta decisió de fer un pas endavant. I mirar de no pensar gaire amb les hores que trauré a la meva família, el perdré i les hores que deixaré de dormir.

I per a mi, aquest comrpomís en aquest moment continua tenint un nom i cognom, Roda i Esquerra. El poble on visc i un projecte de canvi. Transformar un poble per viure millor, perquè la gent sigui ben atesa i tothom pugui viure en condicions, un poble on hi hagi vida i els veïns es sentin comunitat viva.

Un projecte començat ara fa 12 anys i que ha passat hores de tots colors, però que segueix endavant i creient que entre tots podem fer un poble millor. I que en aquests moments de dificultats econòmiques, més que mai, cal fer un esforç per sortir-nos-en i tirar endavant.

Se'ns dubte que ens aquests moments de dificultats i limitacions econòmiques, l'opció més fàcil seria abandonar. Però és precisament ara, amb l'experiència i capacitats adquirides, quan crec que haig de tirar amb més força que mai i juntament amb els meus companys, fer un pas endavant i posar les nostres capacitats al servei del poble, donant continuïtat així al projecte i fent possible una renovació amb l'entrada de nova gent disposada a comprometre's.

És així com he decidit, i així m'han avalat els companys, per presentar amb il·lusió i força la meva candidatura per alcalde del nostre poble.

Joan Padrós, un exemple de servei al poble

En Joan acabava d'arribar de la mili i per a mi era el primer cop que em deixaven portar un capgròs per la Festa Major, i de bon matí em va deixar aguantar el coets amb què despertàvem el poble. A partir d'aquí totes les festes d'Argentona són amb en Joan Padrós. No hi ha Festa Major, Carnaval, Festa Major d'hivern, Tres tombs, Corpus, Festa de la Vellesa,... són amb en Joan. La seva ajuda i dedicació a les entitats del poble és innombrable i tothom té mostres de la presència d'en Joan.

Tampoc es pot entendre el Centre Parroquial sense Ell. No hi hauria Pastorets amb escuradents aguantant connexions elèctriques i no hi hauria bitxo ni salsa picant al entrepà d'en Rovelló. Ni diables, ni gegants, ni capgrossos, ni,..... Segur no que no acabaríem el llistat d'activitats i anedòctes que hem viscut amb en Joan. Ell era la festa en persona.

A part de voltar per tot Catalunya amb els gegants, no puc deixar d'evocar tots els anys de la Triquinosi. Sense Ell no hi hagués hagut Triquinosi. Ell com sempre a un segon pla, però la seva tasca era indispensable. Em podríem fer un llibre, em quedo amb la imatge d'en Padrós buscant el càntir del museu on algú de la colla s'hi va pixar a dins (no diré qui).

L'exemple d'en Joan, és l'exemple de les moltes persones anònimes que mouen els pobles i les seves entitats, alguns ens hi posem al capdavant i ens fem veure, però és gràcies als milers d'hores de totes aquestes persones silencioses ( aquest no és l'adjectiu) el que mouen els pobles i fan que els pobles tinguin vida i que encara tinguin ànima.

D'aquí endavant quan sentim a tronar serà perquè en Joan tira coets des del cel. Descansa en pau, Joan. Un quinto en honor teu.

Samuel Ruiz

Dilluns va morir Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristobal de las Casas, Chiapas.
S'apaga una altre veu dels sense veus, defensor de les causes indígenes i d'una Església llibertadora.
Va ser clau el seu paper en el conflicte de Chiapas i la seva mediació amb l'exercit d'alliberament zapatista. Defensor de la pau i dels dret del indígenes.
Descansa en Pau. Intercedeix per nosaltres que tenim l'esperança d'un món nou.