Patum, malgrat la pluja

Tot i la pluja, que va durar tot el dia, ahir diumenge vam anar a la Patum. Els dos petits de casa van disfrutar con mai. Gegants, nans, guites, maces,... uns dels espectacles de cultura popular més important de casa nostra. L'avantatge de la pluja va ser que la plaça no estava plena del tot i vam poder ballar, saltar i fer els tirabols. A casa a la tarda vam tenir feina a fer una guita de cartró.
Em segueix emocionat el ball de l'Àliga, la música i la seva solemnitat. L'àliga com el signe de l'evangeli de Joan, la paraula feta home, l'encarnació de Déu enmig dels homes. L'àliga, la paraula de Déu, el logos, enmig dels homes, baixa al mig del poble, al mig de la festa, per festejar la Vida esclatant d'aquesta primavera.
Hi ha qui troba Déu en l'espai sagrat d'un temple, ahir el vam trobar festejant la vida a la plaça enmig dels homes.

Visita a Mauthausen i Gusen (i 3)

Cada mes de maig a Mauthausen es commemora l'alliberament del camp. Un acte d'homenatge on hi ha representants del tots els països, ofrenes florals, minuts de silenci i parlaments de les delegacions. Delegacions jueves, polaques, USA, italians, ... i també dels republicans espanyols i catalans. És un dia especial i s'hi aplega molta gent.

Tot i així, van poder visitar el camp. Aquest es converva en gran part i es poden veure els barracons, els filats elèctrics, els crematoris i les càmares de gas. L'impacte és fort. són coses que ja hem vist en pel·lícules i reportatges pero és diferent trobar-te al lloc dels fets.

Em va causar més impacte veure la famosa pedrera de Mauthausen el lloc dels treballs forçats, la pujada per les anomenades escales de la mort, un desnivell d'uns 300 metres que havien de fer diverses vegades al dia carregats amb pedres de 50 quilos, la mortalitat era molt elevada. A dalt de la pedrera el mur dels paracaigudistes, el lloc on molts interns va ser llençats al buit o també d'altres per la desesperació s'hi tiraven per suïcidar-ser.

Pujar les escales de la mort va ser encarnar-nos en el dolor i els horrors de la humanitat. Enmig d'aquestes escales van trobar un senyor molt gran de Mollet que també revivia aquest acte, ens va parlar que allí la gent no hi va morir, sinó que la van matar, i que la nostra feina era fer conèixer aquesta tragèdia perquè mai més es tornin a repetir. Malauradament cada dia al diari trobem situacions semblants a aquests.

Visita a Mauthausen i Gusen (2)

El camp de Gusen a poca distància de Mauthausen era el camp de concentració on van anar a parar la majoria de republicans catalans i espanyols.
Tot i ser un camp depenent de Mauthausen va ser un camp de treball esclavitzant on la mortalitat calculada va ser del 70 % dels interns.
El treball esclau del camp va ser en una pedrera pròxima i en fabricació de material de guerra.
Es calcula que un total de 7000 espanyols van anar a para en aquest camp, entre aquest 10 rodencs, dels quals només en van sobreviure 3. Tots els assessinats es van produir l'any 1941 quan les condicions del camp van ser més dures. Posteriorment els veterans van anar consolidant llocs de treball menys durs i van establir xarxes de resistència en el camp. El camp de Gusen també és conegut com el camp dels espanyols.
Entre els morts rondencs hi ha el mestre del poble, l'Àngel Artola, amb l'únic delicte d'haver treballat per fer una escola pública de qualitat i educar als infants de Roda. Joves de vint anys que va anar al front a defensar la seva terra i la seva libertat.
Les tres persones que van sobreviure també són difunts. Destacar a Miquel Serra Grabulosa que van ser molt actiu a difondre l'horror dels camps nazis i va estar treballant perquè tothom conegués la veritat i mai més tornés a passar. El seu testimoni el podeu llegi en el llibre de la Montserrat Roig, Els catalans en el camps nazis.

Visita a Mauthausen i Gusen (1)

Aquest cap de setmana he pogut fer una d'aquelles coses que tenia pendents. Visitar i conèixer el camp de concentració de Mauthausen (Austria).

El mateix divendres al vespre amb la Irene i la Maria Antònia vam decidir agafar un avió fins a Viena i anar cap a Mauthausen per tornar diumenge al vespre des de l'aeroport de Bratislava (Eslovàquia).

L'excusa era anar a inagurar la placa homenatge als set rodencs morts ens els camps de concentració durant els actes de commemoració de l'allliberament de Mauthausen que fan cada any pel mes de maig.

Poca gent sap que va haver-hi deu rodencs als camps de concentració i que d'aquests només en van tornar tres. Concretament, com la majoria de soldats republicans, van estar al camp d'extermini de Gusen, filial i molt a prop del camp de Mauthausen.

Per a mi a era un deure que com a responsable rondenc havia de fer, un record a aquells joves lluitadors per la llibertat que es van veure abocats a viure dues guerres i morir enmig de la barbàrie nazi. Joves de vint anys i poc més que com a delicte més gran havia estat ser el mestre del poble o haver optat per defensar la democràcia i la llibertat. (continuaré)

Setmana solidària: el deute extern

El Grup de Tercer món de la Parròquia ha organitzat la setmana solidària amb el tema del deute extern dels països pobres. Entre els actes i objectius d'aquesta setmana hi ha una caminada per demanar l'abolició del deute extern i una xerrada per crear debat a l'entorn d'aquesta problemàtica. Per ajudar a crear aquest debat i provocar una mica us transcric l'opinió de mediàtic economista liberal Xavier Sala i Martín del deute extern:

Des de fa anys vostè investiga les possibilitats que té Àfrica de resoldre la fam i de desenvolupar-se econòmicament. Quina és la seva impressió actual i quines opcions hi veu? Eliminar el deute extern hi ajudaria?

XSiM: S'hi han de fer moltes coses. La primera és que els líders dels propis països africans han d'agafar la iniciativa i decidir que realment voler fer canvis. Si una persona no vol deixar de fumar, no deixarà mai de fumar. Si els líders d'un país no volen reformar els seus sistemes econòmics, no ho faran, per més que els hi recomanem des dels països rics.
La segona cosa que hem de fer és incitar als països rics a ajudar-los. Però no donant-los-hi diners ni condonant-los el deute. Això ja fa temps que ho fem i no ha funcionat pas!
El deute extern no és la causa dels seus problemes sinó la conseqüència...i la condonació del deute no arreglarà res. Es pot condonar el deute, si ens fa gràcia, però els que pensin que això solucionarà alguna cosa estan molt equivocats. Si se li perdona el deute a un ludòpata i no se li cura el problema de fons (que és la ludopatia, i no pas el deute), el deute tornarà a ressorgir en qüestió de setmanes o mesos. El mateix passa amb el deute extern dels països del tercer món.
La manera d'ajudar-los és deixar que venguin els seus productes (principalment agrícoles i ramaders) als nostres mercats. I això és una cosa que hem d'aconseguir nosaltres, els ciutadans dels països rics, ja que els nostres mercats agrícoles estan excessivament protegits: a Europa, a través de la PAC i als Estats Units a través del "farm bill". La PAC i el Farm Bill competeixen entre elles per aconseguir el títol de "política econòmica més esperpèntica del sistema solar".
El president Museveni d'Uganda ho va dir clarament: "La condonació del deute ens ha ajudat una mica, però l'ajut de veritat ha de venir del comerç internacional. Doneu-nos l'oportunitat i competirem. Aquesta és la millor manera que els països rics tenen d'ajudar-nos".