dimarts, 29 de gener del 2008

Família tradicional ?!


En una nota de l'Arquebisbat de Barcelona diu quel el Cardenal Martinez Sistach només va presidir l'Eucarístia de la trobada en favor de la família tradicional i que després no va ser present als parlaments dels organitzadors fins i tot destaca que en la homília el cardenal va deixar molt clar que :"Ens els afers temporals hi ha diversitat d’apreciacions i de compromisos, les opcions socials, polítiques i culturals dels cristians són diverses."

Això ens pot indicar dues coses: Que després de veure l'aire conservador i carca de la trobada i la utilització política que es feia de l'acte, valorès de fer-se enrera. O tornem a tenir un exemple del doble paper que intenten jugar els càrrecs eclesiàtics i no mullar-se mai.

No és acceptable que la cúria eclesisàtica apareixi en actes d'una ideologia determinada que responen a plantejaments polítics de l'extrema dreta i encanvi no els veiem mai per defensar el dret a l'habitatge, el dret al treball o en la defensa d'un nou ordre mundial econòmicament just. Valors que també formen part de la doctrina social de l'Esglèsia.

No serveix dir que en els afers temporals les opcions dels cristians són diverses. Crist no va crear una religió per resoldre els afers celestials, Déu es va fer home per ensenyar una nova humanitat, una humanitat basada en l'amor. Això és el que hem de defensar tots els cristians.

Com alcalde vaig celebrar casaments a parelles del mateix sexe i us haig de dir que vaig veure molt més amor i compromís que en parelles de sexe diferent.

diumenge, 27 de gener del 2008

Aules d'acollida / aules d'immigrants


Sabem que per moltes escoles l'alt d'alumnes que arriben a mig curs és un problema i que la concentració d'alumnat amb necessitats especials en certes escoles també pot causar dificultats, però això mai he de comportar que comencem a fer escoles de dos tipus, una escola especifica pels alumnes immigrants que acaben d'arribar.
La mesura proposada pel conseller Maragall ha estat molt ben rebuda per amplis sectors de la població que veuen en la mesura la possibilitat que a les aules dels seus fills no hi hagin alumnes immigrants.
Fa anys que vam aprendre que si volem una societat millor i més justa l'educació a de ser conjunta. De res serveix amagar els problemes i separar als alumnes que no ens agraden. L'escola ha de ser un reflexe de la societat d'avui, i avui, ens agradi o no, els nostres pobles hi ha immigració, aquesta és la nostra realitat i de res servirà amagar-la.
Hi ha moltes desicions polítiques que fan populisme amb l'immigració i d'altres que tenen por a prendre les mesures que serien necessàries.
Ha nosaltres ens toca ser més valents i dir sense por que la nostra obligació és acollir el germà estranger. I si això suposa un esforç s'haurà de fer, perquè aquesta realitat i no volem fer un món de diferències sinó un món per tothom.
Això si demanem als responsables d'Ensenyament que deixin de prendre mesures populistes i dediquin recursos perquè les escoles puguin fer la seva feina ben feta.

dijous, 17 de gener del 2008

"Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort"


Aquesta cita de Sant Pau de la segona carta al Corintis és la que aquests dies m'ha estat acompanyant. Pau és injuritat i calumniat, però davant d'aquestes dificultats en surt clarament vencedor amb l'ajut del Ressuscitat. És en les febleses on Déu ens encoratja a sortir-ne vencedors, és la força de l'Esperit el que ens empeny a anar endavant.
Tenir un càrrec públic i desenvolupar un servei públic és una de les millors coses que han passat a la meva vida, però també sabem que un càrrec públic pot arribar a ser un objecte cobdícia i de lluites per accedir-hi. Qui utilitza qualsevol mitjà per arribar a un càrrec polític està desvirtuant la tasca de la política com a servei a les persones i el converteix en un autoservei a la seva persona. A partir d'aquí injurirar i calumniar és el més fàcil.
Davant de sentir-me calumniat i injuritat prenc la força del compromís i del servei i no deixaré que la política estigui en mans de persones que s'allunyen de l'ètica i del servei. Crec i hem de continuar defensant el servei a les persones i que no comptin a mi els qui el seu objectiu sigui anorrear el veí per aconseguir el seu fi.

dimecres, 2 de gener del 2008

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (6) Bisbe de l'Alto


Monsenyor Jesús Juarez és un salessià murcià que fa anys que és el bisbe de l'Alto (Bolivia). Gràcies a les estades de cooperació que l'Anna Pitarch fa a l'Alto va conèixer Taizé, el germà Roger i va proposar-li fer una trobada de Taizé a Bolívia. I aixì s'ha celebrat la darrera trobada de Cochabamba. Ens vam trobar amb ell i va explicar aquesta trobada i les dificultats que actualment hi ha a Bolívia el conflicte social i divisió del país entre els indígenes i la resta de la població. És una persona senzilla, un gran comunicador i està compromès amb la seva realitat social de pobresa i de defensa dels indígenes. Va parlar de la necessitat de reconciliació a Bolívia però també a l'Estat Espanyol. Està molt lluny d'aquests bisbes espanyols que organitzen manifestacions contra el govern per defensar un model de família i que des de la Cope instiguen a l'odi cap a Catalunya.
Després de parlar una estona amb ell i discutint el paper de l'Esglèsia actual, em va dir que "és la primera vez que un laico me desautoriza...", quina satisfacció de desautoritzar un bisbe, però em sembla que no estic pas lluny d'ell sino que m'agradaria desautoritzar tots aquests bisbes que amb bandera espanyola en mà volen defensar el que és indefensable.

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (5) Calví

Diuen que Ginebra va ser considerada la Roma protestant, és el lloc on el reformador francés Jean Calví, nascut el 10 de juliol de 1509, va desenvolupà el seu model d'Esglèsia Reformada i la separació del poder polític i eclesial. Calví va donar un impuls molt important a l'Esglèsia reformada que ha estat la base de moltes esglèsies de la reforma. Avui dia la seva teologia deu estar molt superada i també ha tingut critíques importants com la de Max Weber de considerar el Calvinisme com orígen del capitalisme. Però Calví va fer aportacions que per nosaltres encara són vàlides, allunyar-se del cleriscalisme i acostar la religió, que la religió impregnès la vida quotidiana no només uns espais sagrats i eclesials.
En la ciutat queden molt testimonis d'aquesta història de la reforma, com el mur dels reformadors, però actualment Ginebra es considera el centre mundial de l'ecumenisme, un lloc de diàleg entre les confessions cristianes i la seu del consell mundial de les esglèsies. Esperem passos cap aquests ecumenisme.

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (4) Protestant

No vam tenir cap dubte a decidir d'anar a "missa" a la parròquia protestant més propera d'on estaven allotjats, el Temple de Plainpalais. Quina satisfacció poder estar pregant amb una confessió "diferent" i sentir-te tan a gust. Sentir-nos en comunió amb la mateixa fe. I veure la normalitat que dirigís la celebració una pastora protestant i fos ella que ens donès la comunió. El mateix pa i el mateix vi. Quin dia l'Eslgèsia Catòlica serà capaç de normalitzar el paper de la dona?, quin dia l'Esglèsia Catòlica abandonarà la seva jerarquització i serà la comunitat de tots els batejats?. Per uns moments ens hem sentit més protestants que no pas catòlics. I això que a la tarda hem trobat un seminarista que ens volia fer a anar a missa catòlica perquè l'ofici protestant no "valia"!
Igual que aquí les esglèsies tampoc s'omplen i han aprofitat la part del darrera de l'esglèsia per fer-hi un lloc de trobada,unes taules amb cadires, una petita biblioteca, un lloc per xerrar i fer comunitat. Fins i tot una barra de bar i una petita cuina. Fer això a casa nostra seria una possible solució per fer anar més gent a l'esglèsia, la idea és bona.

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (3) Mercè Rodoreda


L'any 2008 fa 100 anys del naixement d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana. Mercè Rodoreda. Rodoreda va viure 20 anys de l'exili a Ginebra, on la seva parella havia trobat feina de traductor a les Nacions Unides. És a Ginebra on Rodoreda troba l'estabilitat econòmica per poder-se dedicar plenament a escriure i d'on sortiran gran part de les seves millors obres, com la Plaça del Diamant. Passejant per la vora de llac Leman hem imaginat a Rodoreda asseguda en un banc recordant el seu país i la seva llengua i anant donant forma a les protagonistes de les novel·les. Mercé Rodoreda va tenir una vida plena de dificultats i se'ns fa difícil entendre com una persona que viu allunyada de tots els seus durant més de 20 anys és capaç d'escriure una de les millors novel·les de la literatura catalana. Aprofitem aquest any d'aniversari per llegir Rodoreda i veiem-la passejant pels parcs de Ginebra recordant el seu passat a Barcelona, fent el cor fort com les protagonistes de les seves obres. http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/

dimarts, 1 de gener del 2008

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (2) D.Bonhoeffer



Una de les cançons de la trobada ha estat Aber du weibt den Weg für mich, un text de Bonhoeffer que més o menys diu: Déu, torna els meus pensaments cap a tu. Prop teu trobo la llum, tu no m'oblides, prop teu trobo l'alliberament, trobo la paciència. No comprenc els teus camins, però tu coneixes el camí per a mi.

Dietrich Bonhoeffer, va seu un pastor protestant alemany que van treballar per l'ecumenisme i per una teologia secular: "Jesús no va portar una nova religió sinó una nova vida". Va liderar des del cristianisme l'oposició al nazisme i el tracte dels nazis als jueus. Detingut per la Gestapo va ser penjat al camp de concetració de Flossenbürg amb el seu germà i dos cunyats l'any 45 tres setmanes abans de ser alliberat el camp. Hi ha una pel·licula de la seva vida, Bonhoeffer, agent de gràcia (1999).

Un gran teòleg i una gran testimoni que en aquesta cançó de Taizé recull. Déu, malgrat totes les dificultats, trobo en tu la llum i la pau, tu saps el meu camí. Podeu ampliar la informació de D.Bonfoeffer a http://www.g-daf-es.net/bonhoeffer/index.htm

Peregrinatge de Confiança a Ginebra (1)


Hem estat només tres dies a Ginebra a l'encontre de Taizé, però han sigut tantes les experiències que hem viscut que se'm fa molt difícil explicar-ho tot, i ho aniré fent per parts. Finalment en Jordi i la Núria no van poder venir, però hem anat molt, molt bé amb en Miquel i la Celi i allà ens hem trobat i també hem compartit estones amb la Fina, la Maica, la Núria, la Mònica i en Joan de Manresa i la Cristina. Hem quedat per trobar-nos a la tornada un dia tots a casa.
Les pregàries han estat al palau d'exposicions en un sol espai amb els 40.000 participants que feia molt de goig. El so no era la perfecció, però hem anat sempre al costat del cor i hem pogut cantar bé. Il Signore ti ristora, Aber du weibt, Oh! que c'est chose belle. Fiez-vous en Lui i Surrexit Christus han estat els més cantats. La Celi ha fet les traduccions a l'espanyol.
Les pregàries han esta moments molts importants. Sempro penso que hagúes estat de la meva vida de creient si no hagués conegut la pregària i els cants de Taizé. Són una part molt important de la meva manera de viure la fe, sense ells em seria molt difícil viure la meva fe.