Preparant el Nadal

Ja som a les portes del Nadal, hem passat aquest Advent ràpidament i sempre ens queda la sensació d'haver pogut preparat més i millor el Nadal. Prepara les vacunes per no caure en aquest ambient consumista que ens envolta. Hem de fer tot el possible per trobar el veritable sentit del Nadal, l'encarnació de Déu, la presència de Déu amb nosaltres. Farem el que podrem. A casa tenim tota la canalla preparant concerts de nadal, treballs manuals i assaig de pastorets, una altra forma de mantenir les nostres tradicions comunitàries. Properament ja farem les cròniques dels pastorets del Casalot i dels pastorets de Can Teiona.

Carta de Cochabamba

El germà Aloïs de Taizé ha publicat la carta de Cochabamba, la carta que servirà per reflexió a l'encontre de Ginebra i durant tot l'any als encontres de cada setmana a Taizé. Aquí hi teniu l'enllaç de la carta: http://www.taize.fr/es_article5626.html

D'excursió al Pla d'Aiats

Per escapar de la boira del matí de Roda d'aquets dies de desembre hem pujat al Cabrerès a passejar. Una excursió curta però distretat, pujar al Pla d'Aiats per un camí que surt darrera de la casa d'Aiats amb un troç de roca divertit. Hem baixat pel coll per un camí que ens ha tornat al cotxe i a dinar a casa.

Joan Soler, entre Claret i Casaldàliga

En motiu del bicentenari del naixament de Sant Antoni Maria Claret, en Joan Soler va fer una xerrada amb l'intent d'unir les vides del Sant de Sallent i el claretià i bisbe de Sao Felix, Casaldàliga. En Joan va imaginar un diàleg entre aquests dos personatges, ressaltant els aspectes d'unió i els contradictòris d'aquests dos eclesiàstics catalans. Us recomano la seva lectura: http://anyclaret.org/arxius/vid_ser_vida.pdf .

Trobada de Taizé a Ginebra

Una nova estació del peregrinatge de confiança que la comunitat de Taizé organitza cada final d'any. Aquest any a la terra del Germà Roger, Ginebra. La facilitat de les comunicacions amb Ginebra, possibilita una escapada i anar un parell de dies a la trobada. Ja no som joves, ni les trobades són pensades per nosaltres, però l'enpremta de Taizé i les trobades europees han estat molt importants, i escapar-nos a Ginebra serà un gran regal.
Taizé i aquesta trobada a Ginebra han d'ajudar a l'ecumenisme, un ecumenisme que passa unes hores baixes amb tant doctrinisme catalòlic i aquestes mogudes catòliques tan fonamentalistes com la beatificació dels màrtirs de la guerra civil. La tranquil·la espiritualitat de Taizé ens ha d'ajudar a fer camins de pau sense tantes estridències.

Pere Casaldàliga

He volgut encapçalar aquest bloc amb unes paraules de l'estimat bisbe Pere Casaldàliga, i donar-li nom amb una de les seves màximes expressions, contemplació i alliberació. Ser persones compromeses amb la llibertat dels homes i dels pobles, però una acció que només pot ser fonamentada en una vida interior, el seguiment del Crist ressuscitat.
Començar amb Casaldàliga no vol pressuposar un bloc d'alt contingut teològic ni polític, només es tracta del meu bloc personal, on anar penjant els meus comentaris i les meves reflexions, però si que indica quin són les meves preferències, allò que em fa bellugar i em dona sentit. Sempre m'acompanyen les paraules que el bisbe Casaldàliga ens va dir l'estiu del 92 en una visita que vam fer-li al Brasil: "primer de tot, una opció clara, radical i definitiva, l'opció de Jesús de Natzaret i segon un esperit de pregària i vida interior".